Una nova fórmula per al #novullpagar està recorrent la xarxa: es tracta del «No puc pagar» o «No tinc diners», davant la qual el colapse dels peatges es multiplicarà per 100 i impossibilitarà la persecució jurídica dels conductors insubmissos.

L’estratègia, una novetat davant les mesures repressives del govern de CiU i Albertis, pretén posar de manifest el robatori diari de les concessionàries tot evitant les multes abusives i la campanya de terror dirigida des dels grans mitjans per atemorir els conductors indignats.

Un escrit exposa que «la campanya #novullpagar està tenint un gran ressò i fins ara ha fet saltar moltes espurnes. Però hi ha una manera més subtil de portar a terme la campanya de protesta contra l’abús de les autopistes de peatge».

«No porto diners»

Des del primer dia que es va obrir la primera autopista a Catalunya (la del Maresme) hi ha hagut gent que en arribar a la barrera de pagament s’ha adonat, amb gran sorpresa, que no portava diners, ja fos perquè s’havia deixat la cartera a casa o perquè l’havia perduda.

En aquests casos, el procediment sempre ha estat el mateix: prendre les dades del deutor i lliurar-li una nota amb les instruccions perquè pugui regularitzar el deute.

Tot i ser milers els conductors que durant els més de quaranta anys que han passat des que es va inaugurar el primer tram d’autopista han viscut aquest tràngol representen un percentatge inapreciable entre els usuaris de l’autopista. Per això l’empresa concessionària no perdia el temps a reclamar un deute que era inferior a la despesa en segells de correus que li representava enviar un comunicat al deutor.

Cal tenir em compte que hi ha una gran diferencia entre pronunciar la frase “no vull pagar” o “no porto diners”.

Negar-se a pagar demostra una actitud bel·ligerant, totalment legítima davant del continuat abús que representa el pagament in secula seculorum per circular per una autopista amortitzada, però que pot comportar una resposta també bel·ligerant per part de la persona encarregada de cobrar i aixecar la barrera, resposta del tot inacceptable, és clar.

Per contra, no portar diners és una situació involuntària, un descuit, una simple anomalia, que ja esta prevista per la mateixa empresa explotadora de l’autopista, fins el punt que el cobrador de la barrera expedeix amablement una nota de deute com la que acompanya aquest text.

A més a més, al cobrador inverteix més temps si ha de lliurar una butlleta que no pas si es dedica simplement a anotar la matrícula del vehicle. I, per descomptat, res de mostrar-li cap mena de document.

Pel que fa a Abertis, no podrà actuar immediatament, sinó que haurà de deixar passar un temps prudencial, i si finalment vol cobrar haurà de presentar una reclamació per la via mercantil, no pas a través dels “seus amics” del Servei Català de Trànsit.